.
TORRE DEL REMEI:
Típica mansió-vila de començaments de segle XX, amb una ordenació simètrica estricta. Està formada per dos eixos de simetria amb confluència a la part central de la casa, que està coronada per una cúpula o lluerna. Hi ha soterrani, planta baixa, pis principal, pis secundari i golfes. La distribució funcional interior ha desaparegut per transformar-se en un hotel de cinc estrelles (amb possibilitats de ser un “relais-chateau”) projecte realitzat pels arquitectes Espinet-Ubach.
La planta original no s’ha modificat. La casa ha estat perllongada amb dos cossos ovalats a la part d’orient i d’occident, seguint les coordenades de la tipologia preexistent i creant una arquitectura totalment integrada. L’hotel té capacitat per onze habitacions, d’elles set són “suites”, dos menjadors i tres sales d’estar.
La petita història de la Torre del Remei és un episodi de la gran història de la burgesia catalana d’aquest segle, que ha vist com el seu poder creixia, tremolava o canviava de mans a remolc dels grans esdeveniments dels últims cent anys.
A finals del segle passat, Agustí Manaut i Taberner, banquer de professió, va manar construir la Torre del Remei i la va regalar a la seva filla, Blanca Manaut i Uyà. El projecte i construcció va ser encarregat a l’arquitecte Freixa, deixeble de Gaudí, home de prestigi en la seva època i que compta amb obres reconegudes com el Casino Ceretà de Puigcerdà i el castell de Torre de Riu.
La Torre del Remei es va inaugurar en 1910 i en ella van viure inicialment deu dones -incloent el servei-, sense cap representant del sexe masculí.
Durant els primers anys va gaudir de notable prestigi, i era punt obligat de parada i fonda del bisbe Bell-lloc, de la Seu d’Urgell, en els seus viatges a la llavors llunyana vila de Puigcerdà.
En els anys trenta, la història no es va escriure a gust de la família Manaut. En esclatar la guerra civil, els seus ocupants van ser traslladades a Barcelona i la casa confiscada pel govern republicà, que la va destinar primer a escola i després a hospital. No obstant això, l’estructura es va respectar i no va patir remodelacions ni saquejos.
Finalitzada la guerra, la finca va ser restituïda als seus antics propietaris, però no va poder reviure passades glòries, doncs va romandre tancada la major part del temps i només va obrir les seves portes en comptades ocasions. Dues generacions després de la seva inauguració, la Torre del Remei semblava destinada a desaparèixer silenciosa, com havia estat els últims anys, coberta per les fulles que, hivern rere hivern, es desprenien dels arbres, muts testimonis de la seva decadència.
Però els temps treballaven a favor de la Torre del Remei i l’atzar va decidir la jugada: Josep-M. i Loles Boix van ser convidats pels senyors de la casa veïna, des de la qual es podien veure els punxeguts rematades de l’edifici. Captivats per aquella imatge, van traspassar els límits de la finca i van ser seduïts per la màgia que emanava del lloc. Immediatament, va sorgir el desig: construir un hotel amb poques habitacions i dotat de tots els elements de confort que ningú pogués arribar a imaginar.
El febrer de 1989 es va formalitzar la compra de la Torre del Remei i els seus nous propietaris es van posar en contacte amb l’estudi d’arquitectura Espinet-Ubach per encarregar la reforma de l’antiga casa senyorial i convertir-la en l’hotel de gran luxe que és avui dia, es va inaugurar a la primavera de 1991.
SANTUARI DE LA MARE DE DÉU DEL REMEI:
Aquesta ermita va ser feta edificar per la família Manaut, a finals del segle passat, al costat de la seva torre castell.
Està construïda sobre un promontori des d’on es contempla una esplèndida panoràmica de la Cerdanya. Aquesta situació privilegiada conjuntament amb la devoció mariana del temple fa que sigui un lloc de festes i el 24 de juny se celebra l’aplec de Sant Joan.
La seva construcció, de pedra, arrebossat i coberta de llicorella, es caracteritza per la seva cúpula acabada amb un remat poligonal i piramidal revestida de llicorella.
