Història

histor

 

HISTÒRIA DEL NUCLI DE BOLVIR

El primer poblament de Bolvir es produeix durant l’edat del bronze, fa uns 3.500 anys.

Al segle II a. de C. Hi destaca un assentament ibèric, el del Castellot.

El primer esment documentat de Bolvir és de l’any 938 amb el nom de: VULVERRI.

Al segle X l’Església parroquial de Bolvir, Santa Cecília, havia estat una possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà. La primera cita que se’n té és al segle IX, més concretament l’any 952 quan fou donada al monestir de Sant Miquel de Cuixà pel compte de Cerdanya Seniofred, fet confirmat pel papa Joan XIII l’any 968 i reconegut al 1268 en la concòrdia feta entre el Bisbe d’Urgell i l’Abat de Cuixà. L’Església va ser restaurada entre 1928 i 1929, i el frontal de l’altar que data d’entre els segles XII i XIII, es conserva al Museu Nacional d’Art de Catalunya.

La Torre de Bolvir està documentada a partir el segle XIV i estava destinada com a fortalesa. L’any 1233, la torre anomenada “forcia noviter facta apud Bolvir” fou destruïda per la concòrdia entre Nunyo Sanç i el compte de Foix. L’any 1721, Galcerán de Pinós, vengué els drets sobre la batllia de Bolvir a P. de Rippa de Puigcerdà. L’any 1698 Bolvir prosseguia dins la jurisdicció de l’abat de Cuixà, i la torre va ser reformada per habitatge.

La capella de la mare de Déu de l’Esperança la féu edificar el prevere de Meranges Guillem Pere, l’any 1347. La làpida de marbre que es conserva a l’interior era per la tomba de Guillem Pere, però no se sap si el van arribar a enterrar allà ja que l’any de la seva mort la tomba restava buida. La capella es va restaurar als anys 30 del segle XX. El retaule gòtic del s.XV d’aquesta capella es pot contemplar a l’Esglèsia Sta. Cecília on hi és exposada. Enmig d’aquest retaule hi ha un nínxol on hi ha la reproducció de la desapareguda imatge de la Verge de Bolvir.

Entre Les Espiraltes i La Pleta de Bolvir hi havia el poblat de Sallens, ja completament desaparegut, es creu que és l’indret on es situa el Mas Sallens. Aquest, tenia orígens en plena consolidació de la corona de Aragó (any 1150 aproximadament) i se’n te constància fins a la darrera casa construïda, el Mas Sallens, de 1789.

A la vessant de la Serra de Baladora, per sobre de Saga està situat el despoblat de Altajó, que són les restes d’un poblat medieval de la baixa edat mitjana. A dia d’avui encara en resten uns petits murs de no més de mig metre de alçada i es poden apreciar la planta d’algunes habitacions rectangulars. Actualment pertany al terme municipal de Ger tot i que antigament pertanyia a Bolvir.

pereborrell

Vista de Bolvir, 1892

Oli / tela, Pere Borrell, Col·lecció Ajuntament de Bolvir

Pere Borrell del Caso (Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910)

Actualment exposat a la sala de plens del Ajuntament de Bolvir per a tothom qui vulgui visitar-lo.