Béns culturals de l’Ajuntament

BENS CULTURALS DE LA COL.LECCIÓ DE L’AJUNTAMENT DE BOLVIR:

QUADRE VISTES DE BOLVIR, 1892

Pere Borrell del Caso (Puigcerdà 1835 – Barcelona 1910), és l’autor d’aquesta panoràmica exquisida de terres bolvirenques. “Un mestre de pintors”, nascut a la Cerdanya, que s’inicià amb 14 anys i d’una manera autodidacte. Un geni increïble, que l’ha portat a exposar a llocs emblemàtics com el Museo del Prado.

Gran part de la seva obra, representa la vida quotidiana i social dels habitants d’aquestes terres ceretanes. I la majoria d’aquests quadres estan fets amb un realisme que evoca a gairebé la visió fotogràfica. A través de la seva mirada historiadora i sociològica podem conèixer el nostre poble i els seus veïns cap a l’any 1892.

Un oli/tela de 200x120cm que destaca per la grandesa paisatgística, per la puresa del entorn verd i per la voluminositat del cel blau.

La Casa del Poble, ha estat el lloc escollit per tenir-lo exposat i us convidem a tots a gaudir-ne quan ens visiteu a l’Ajuntament.

pereborrell

ESCULTURA “I CONTRABBANDIERI”, 2015

Escultura de Dorino Ouverier, un artesà de la talla de fusta de la vall italiana d’Aosta (al nord d’Italia).

Bolvir un cop més aposta per la cultura, i després d’haver creat una germanor cultural amb la Vall d’Aosta, en va voler tenir una mostra d’ella. Per aquest motiu i per la magnificència d’aquesta obra d’art va decidir adquirir-la. Una escultura de 48x54x31 cm a partir de un tronc de Noguera que va esculpir l’any 2015.

Una peça que forma part d’una gran col·lecció de figures que emanen a la vida rural de camp valldostana, amb moltes similituds amb la vida de muntanya bolvirenca.

Aquesta escultura roman a l’Ajuntament de Bolvir, i podeu venir a visitar-la lliurement.

contrabbandieri

ESCULTURA “TOMBADA”, 1989

Obra del escultor català Ernest Altés Segura. Escultor en actiu des de fa 40 anys, la seva obra es caracteritza per l’ utilització de materials sòlids, com la pedra i el metall. Les fonts de les que beu són les de la natura, la música i la poesia.

El Sr. Ernest Altés és un dels pocs escultors que resideixen a Cerdanya. Fa 24 anys que va venir a viure a All amb la seva família, on va instal.lar el seu taller i estudi. Ell, va  començar a fer escultures de molt petit, cap als nou anys.  Des dels seus inicis fins ara, la seva obra ha patit una transformació. És una progressió necessària on la vida juga un paper important. El seu taller és la seva ment, el lloc on decideix i genera els conceptes que després seran volums. Dedica una part important de la seva obra als espais públics, amb la vocació d’acostar l’art al màxim de gent. Té obra a Catalunya, Espanya, França,  Alemanya i Andorra, on també col·labora amb diversos estudis d’arquitectura. Li agrada fer projectes específics pels espais on aniran instal·lades les seves escultures.

Escultura de 220 x 300 x 90 cm feta amb basalt procedent de la pedrera de Castellfollit de la Roca (Garrotxa) i ferro al Octubre de 1989.

S’ha exposat abans a Barcelona en una col·lectiva d’escultura contemporània i al mateix lloc on està ara l’any 2016 en una mostra d’artistes del Pirineu.

Aquest 2017 es va tornar a exposar, formant part de l’intercanvi cultural entre la Vall d’Aosta i l’Ajuntament de Bolvir i va ser adquirida per passar a formar part del patrimoni cultural Municipal de Bolvir.

Està instal·lada al exterior del recinte del museu Espai Ceretània.

Mes informació sobre la obra de Ernest Altés a la seva web cliqueu aquí.

tombada

ESCULTURA “I LAVORI DELLA STALLA” (“LES FEINES DE L’ESTABLE”), 2011

Escultura de Guido Diémoz, un artesà de la talla de fusta de la vall italiana d’Aosta, (al nord d’Itàlia).

Recentment l’Ajuntament de Bolvir ha adquirit aquesta magnífica escultura de Guido Diémoz, que com la que vam adquirir de Dorino, representa escenes quotidianes tan a Itàlia com en terres bolvirenques. És una escultura de 60 x 50 x 40cm esculpida l’any 2011 a partir de un tronc de Noguera.

Diémoz es un artista autodidacte que va començar la seva carrera com artesà el any 1977, sempre ha destacat per les seves qualitats innates escultòriques i el seu sentit  de les proporcions que només un gran artista sabria expressar. És un artesà brillant i complet que cada any participa en les fires mil·lenàries de Sant Ours d’Aosta i de Donnas.

escult.guido

FOTOGRAFIES ANDONI CANELA

Andoni Canela és un fotògraf especialitzat en periodisme ambiental. Llicenciat en Ciències de la Informació (UAB, Barcelona). Diploma en Fotografia en el London College of Printing (Londres). Premi Godó de Fotoperiodisme.

Ha publicat una dotzena de llibres sobre fauna salvatge i temes de naturalesa i medi ambient. El seu últim llibre, “Dormint amb Llops” (2014), tracta sobre el llop ibèric en llibertat. Abans, en 2013, va publicar “Looking For Fochas”, un any d’observació amb el seu fill en el llac de Banyoles. Entre les seves obres anteriors, destaca La Mirada Salvatge, que reuneix més d’un centenar d’animals fotografiats en llibertat en el seu hàbitats ibèrics i narra en primera persona les trobades amb les espècies més representatives. Altres llibres d’autor són: “L’Àguila Imperial Ibèrica”, “L’Ós Cantàbric”, “Un viatge somiat”, “Aether” i “Planeta Futbol”.

Les seves fotografies apareixen en mitjans de comunicació com La Vanguardia, El País, National Geographic, Geo, BBC Wildlife,Newsweek i Sunday Times. La seva obra ha estat exhibida en nombroses exposicions individuals i col·lectives a Espanya, Portugal, Itàlia, Anglaterra i Corea. Cal destacar exposicions de “L’Àrtic es trenca”,”La Mirada Salvatge” i “Terra de Linxs”.

Actualment s’emet a la cadena televisiva Cuatro, “El viatge de Unai”, un documental basat en el viatge que Andoni Canela, va emprendre amb tota la seva família (els seus fills Unai i Amaia, i la seva companya Meritxell), i que li va portar a viure durant 15 mesos en els set continents del planeta, amb l’objectiu de fotografiar a set animals salvatges i en perill d’extinció.

Al Ajuntament tenim un conjunt de fotografies de la col·lecció “aether”, quatre d’elles exposades al hall del museu Espai Ceretània.

Més informació sobre la obra de Andoni Canela a la seva web clicant aquí.

canela

 

ESCULTURA “EPONA”,

Philippe Lavaill es un escultor català nascut a Perpinyà i establert al nucli de Bescaran, al Pirineu català. La seva formació artística va tenir lloc al taller familiar de joieria i fosa i la va completar al costat del geni del surrealisme Salvador Dalí i amb l’escultor i poeta Apel·les Fenosa durant deu anys amb cadascun.  Artista polifacètic, Lavaill domina l’escultura del metall, tot i que s’expressa també, a través de la fosa dels metalls, o de les escultures de gel de gran format.

Ha emplaçat monuments a Barcelona, al sud de França, a Nova York, Tokyo, i en altres indrets de Catalunya coma ara el Pirineu, la Cerdanya, el Montseny o Calafell. També al Principat d’Andorra, on té nombroses obres. Ha realitzat múltiples exposicions internacionals. La seva recerca dins del món de la joieria l’ha portat a exposar les seves joies escultòriques a prestigioses sales com la joieria Mellerio a París, l’hotel Ritz de Barcelona, la sala Cartier a Suïssa o la sala Christian Dior a Andorra. Va ser guardonat amb el Premi de Joieria Ramon Sunyer a Barcelona. Actualment es dedica a la docència a l’Aula de Recerca Fenosina del Vendrell.

Epona es una escultura que representa la deesa celta i ibèrica protectora dels cavalls i cavallers, és una escultura de ferro lacada al foc, de 250cm d’alçada. Es una peça única. La tenim exposada al exterior del recinte Espai Ceretània, al Castellot de Bolvir, protegeix i representa al jaciment ibèric.

Més informació sobre la obra de Philippe Lavaill cliqueu aquí.

epona

 

DIVINA COMÈDIA

La il·lustració de la Divina Comèdia va ser un encàrrec del Govern Italià amb motiu per el 700 aniversari del naixement de Dante. Dalí immediatament va començar la feina, arribant a realitzar mes de cent aquarel·les. Però va sorgir una gran polèmica a Itàlia degut a que el artista seleccionat no era italià, i finalment el projecte va ser avortat.

Tot i així a Itàlia es va editar amb les il·lustracions i a instàncies del propi papa Pío XII, Dalí va acceptar el projecte de Joseph Foret que consistia en recrear la sèrie en xilografies amb els gravadors de fusta Jacquet i Taricco, així que van transferir les 100 aquarel·les originals a 3.500 tacs xilogràfics, un per cada color i uns trenta-cinc per cada aquarel·la.

Els 100 gravats es van realitzar sobre fusta en planxa de 25.5 x 17.5cm, en un format de 33 x 26cm en paper.

La Divina Comèdia va ser il·lustrada, entre d’altres, per Botticelli, Miguel Angel i Gustavo Doré, abans del majestuós treball de Dalí, i per Barceló en els últims temps. Però Dalí, tot i que tenia un profund coneixement sobre la obra de Dante, no només es va limitar a il·lustrar els versicles, sinó que a partir de ells va deixar aflorar lliurement el seu univers personal, plasmant les seves obsessions i motius recurrents, unint el impuls surrealista a la aplicació de tècniques i estils del barroc.

Les aquarel·les segueixen el llarg viatge de Dante, en el que Beatriu, el seu amor platònic, es conduïda per Virgili per l’Infern, el Purgatori i el Paradís.

Dante Alighieri i La Divina Comèdia

Dante Alighieri (Florència,1265 – Ravena (Itàlia),1321) va escriure La Divina Comèdia, una de les obres fonamentals de la transició del pensament medieval al renaixentista.

Va ser escrita entre 1308 i 1321 en terços encadenats. En ells predomina el número tres. Té 3 parts: Infern, Purgatori i Paradís. Tres són el Pare, el Fill i el Esperit Sant. Tres són els protagonistes: Dante, Virgili (que representa la raó) i Beatriu (símbol de la fe).

Cada part reuneix trenta-tres estrofes o cants, excepte el Infern que en té trenta-quatre. D’aquesta manera sumen 100 (un altre numero màgic).

Dante va escriure la obra en dialecte toscà i al fer-ho va contribuir a estabilitzar-lo com la llengua italiana.

FOTOGRAFIES SEBASTIAO SALGADO

Sebastiao Salgado és un fotoperiodista brasiler, membre de l’agència Magnum i guanyador de diversos premis World Press Photo (1984, 1988 i 1991), del Hasselblad (1989) i el Príncep d’Astúries de les Arts (1998); el 2001 fou nomenat representant especial d’UNICEF, i és membre d’honor de l’Acadèmia de les Arts i les Ciències dels Estats Units

Salgado és un fotògraf compromès amb els temes socials, dins de la tradició fotogràfica sociodocumental: en la seva obra destaca la documentació del treball de persones en països menys desenvolupats o en situació de pobresa.

Mes informació sobre la obra de Sebastiao Salgado a la seva web, cliqueu aquí.

MEMORIAL DE L’ANTIC CEMENTIRI 

Bolvir va inaugurar el passat 15 de Maig de 2017 el nou Memorial del Cementiri, esdeveniment que va convocar a personalitats del Bisbat de la Seu d’Urgell, així com entitats polítiques de la regió i veïns del Municipi, que no dubtaren apropar-se a veure com el cementiri presentava una imatge nova i digne d’albergar els seus familiars.

L’obra del Memorial, dels arquitectes Jordi Puig i Alexandre Puig, ha volgut fer un homenatge a les restes centenàries de persones que es trobaven a l’antic cementiri, i es va dissenyar per aquest fi, un espai tancat que convida a la intimitat. Una entrada estreta que recrea un ambient de silenci i respecte per aquelles persones que vulguin visitar els seus familiars.

La paret central es un mosaic impenetrable de làpides amb inscripcions, on gravats queden els noms, les dades i les dedicatòries escrites des del dol i l’amor dels familiars. I just davant d’aquest paisatge juxtaposat de records, i sobre el sol empedrat, s’alcen les creus de les antigues tombes, clavades en vertical que porten a una escena de recolliment.

cementiri

 

Per poder descarregar o imprimir el fulletó dels bens culturals de l’Ajuntament de Bolvir, entreu als següents links:

FULLETO-BENS-CULTURALS-1-4

FULLETO-BENS-CULTURALS-5-8